Page 9 - EIC INTER - Maig 2017

| Especial Setmanes Especials 2017 | Inter. EIC Magazine | 9
literary week

Treballs d'expressió escrita de l'aula de català

La invasió dels robots

Espavila somiatruites!!!
Hèctor König (6B)
Era l’any 3068, era una època i els altres animals van morir). tornar a la seva època, va buscar
tranquil·la fins que es va La raça humana disminuïa la màquina multiplicadora de Maria Montseny (6A)
dissenyar el robot que tenia les ràpidament. Quedaven pocs robots i va tirar la gerra d’aigua
mateixes qualitats que l’home, humans, entre ells el Ricard. dolça, ara ja no feia robots, Estava asseguda al sofà de casa meva i de sobte va sonar el
tot i que el robot era de metall. En Ricard no estava afectat per ara elaborava aigua dolça. Va meu telèfon mòbil, era un missatge de whatsApp desconegut
La gent estava en contra de que la invasió, es feia passar per un agafar tota l’aigua possible, se’n que deia:
aquell robot existís, al final van robot fins que un dia els robots va anar a un aeroport i va agafar -Hola Maria, sóc l'Angelina Jolie, suposo que m'has vist alguna
fer una votació democràtica se'n van adonar. En Ricard un helicòpter. Els robots se'n vegada al cinema... T'envio aquest missatge per demanar-te
i van llançar el robot a les estava tement per la seva vida van adonar però era molt tard, si vols fer una pel·lícula amb mi, abans de contestar pensa
escombraries, però…es van fins que va trobar la perillosa en Ricard ja s’havia enlairat. Va que podràs venir a Hollywood, et faràs famosa, tindràs molts
oblidar de treure-li el nucli. màquina del temps. En Ricard llançar l’aigua dolça per sobre admiradors i guanyaràs molts diners.
El robot amb el nucli era se'n va anar al 2017, els robots de la ciutat. Els robots queien Em vaig quedar molt sorpresa, era l'Angelina Jolie!!!!, i li vaig
invencible i no podia patir cap el van seguir però com que un per un, i el robot especial preguntar –per què jo?, si només tinc 11anys !!!-
mal, ni podia morir. Així que no el trobaven els robots van també hi era. En Ricard va fer -Precisament per això, vull que facis una pel·lícula de quan
quan era a les escombraries es retornar al 3068. un salt i va pegar al robot. Va jo era petita. He vist les teves fotos d'Instagram i t'assembles
va despertar y va decidir venjar- En Ricard va estar caminant ser una lluita èpica fins que el moltíssim a mi.
se de la raça humana. quatre hores fins que va robot va matar en Ricard. Una Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig dir que sí.-quina il·lusió
Ara parlarem de l’heroi de la trobar una casa. Va trucar, van nena amb un tira xines va tocar !!,-vaig cridar.
història, que és un humà, en respondre i el van acollir. Els va sense voler el nucli del robot i I li vaig fer una darrera pregunta -Quin dia puc començar?
Ricard. En Ricard era pobre explicar la seva situació, ningú el va matar. Llavors, la nena va I em va respondre : -no ho sé- perquè jo sóc la Cloe, la teva
però molt optimista. Retornem de la família s’ho va creure agafar la història de la butxaca companya de classe, i això és una broma.
amb el robot un moment... excepte un nen que es deia d’en Ricard. Espavila somiatruites !!!
el robot va començar la seva Mateu. En Mateu el va entendre Així va ser com la raça humana En aquell moment, em vaig aterrar, i potser si, sóc una
gran invasió. Va construir tots i va escriure les seves aventures va tornar a tenir aigües dolces somiatruites, però per un moment vaig gaudir d'aquell somni.
els robots possibles amb les en un paper. En Ricard se'n va i com van guanyar la guerra Sincerament, penso que somiar és el primer pas per poder
deixalles, però tenien una anar, però abans d’anar-se’n va contra els robots. Després la aconseguir el que un vol, però s'ha de tocar amb els peus a
debilitat: l’aigua dolça. El robot agafar una gerra d’aigua dolça, raça humana va passar del bilió terra, i treballar molt dur per aconseguir-ho. Sóc una nena
ho va pensar molt bé ja que per va veure la història del Mateu i de persones i aquesta nena petita, potser inconscient però puc dir que he après la lliçó.
culpa de la raça humana s’havia se la va emportar. es va fer professora i sempre
acabat l’aigua dolça (els humans Ara el que us vaig a contar no us explicava la història als seus
es van adaptar a l’aigua salada ho puc assegurar. En Ricard va alumnes.

Guanyador del Premi de Narrativa

Adrià Olmo Grau (6A) allà a la piscina. Sempre em sentia emocionat, l´Ester, els amics i les nostres apropar per veure'l millor
Així és com va passar... per cert, Em va mirar somrient i vaig neguitós, il.lusionat, era una aventures, em sentia molt i sense adonar-nos-en ens
soc en Dani. sentir que em desmaiava, va sensació meravellosa i al mateix afortunat. Era molt feliç i no estàvem fent un petó. Tot al
Tenia 11 anys, aquell primer ser molt fort, perquè no podia temps estranya i nova per mi. volia que aquell estiu s´acabés nostre voltant era una explosió
estiu, aquella primera vegada deixar de mirar-la. El tercer dimarts de cinema mai. de focs artificials!
que la vaig veure. Ella era nova a la colla. Per la d´aquell juliol, l´Ester es va Eren mitjans d´agost i vam Sí, aquesta va ser i continua sent
Els meus pares es van quedar tarda anàvem al descampat seure allà, al meu costat. El cor quedar tots al parc, després de la meva història. Tinc trenta-
a Salou treballant, mentre que de cotxes abandonats, ataviats em cremava dels nervis...vam sopar, per anar a fer una volteta dos anys, una nena que es diu
jo vaig anar a Xeraco, al poble amb la nostra música preferida començar a parlar, a riure, a i prendre un gelat. Aina, de tres anyets. Continuo
amb els meus iaios. i amb esprais per a “grafitejar” mirar- nos en silenci. M´hi vaig apropar i no hi havia passant els estius al poble dels
Estava boig per passar les aquells cotxes vells, cadascú Els matins els passàvem tots ningú. De sobte vaig escoltar un meus iaios, que encara que ja
vacances amb ells, la meva iaia decorava el seu i fins i tot, fèiem plegats a la platja. Mentre xiuxiueig molt suau, com si algú son força grans, mantenen la
Ceci, que em menja a petons, és un concurs...Era apassionant. que les noies prenien el sol i em cridés. xispa de la vida.
molt dolceta i el meu iaio Tonico El dimarts a la nit, els de la colla escoltaven música, nosaltres Era l´Ester, que ja feia estona Tot un exemple per mi.
és una passada, molt animalot... agafàvem l´entrepà i una cadira fèiem el ruc a l´aigua, jugàvem que hi era asseguda a un banc. Vinc cada dia a veure´ls amb la
em pixo de riure amb ell. plegable i anàvem al cinema a pilota o ens llençàvem sorra... Vaig seure amb ella, mentre nena i la meva parella, l´Ester,
Son els meus ídols! de la platja. Quedàvem al parc, Tot el dia junts! esperàvem la resta dels amics. aquella noia que un estiu em va
Vaig sortir amb la colla d´amics davant de la casa on vivia l´Ester, Els dies passaven molt ràpid, Ella portava un petit penjoll, fer un petó, sense saber que ja
de sempre, quan la vaig veure, la noia que m´agradava. massa pel meu gust. Amb que brillava molt. Em vaig m´havia robat el cor.